Intervención de: Víctor Bayarri

XARXA I HUMANISME: DE TEILHARD DE CHARDIN, PASSANT PER SAINT-EXUPÉRY, FINS A INTERNET; LA CONCRECIÓ D'UN SOL MÓN

Fa 50 anys un jesuïta -paleontòleg prestigiós i filòsof qüestionat...per l'Església preconciliar- escrivia un llibre -El grupo zoológico humano- que avui ens pot semblar l'obra d'un visionari precursor.

Chardin observava l'evolució de la Vida i de la Humanitat com un fenomen de continua transformació des de la matèria més elemental fins a la màxima complexitat.

Des de la gènesi de la vida -amb un clar plantejament evolucionista...llavors rebutjat pels estaments catòlics oficials, per herètic!?- fins a l'aparició dels homínids i del Sapiens, fa un recorregut didàctic encara actual. Tanmateix el més sorprenent, és l'anunci que fa de com aniran les coses, d'ací -1950- cap endavant. Planteja la formació d'una "Noosfera"....que ell observava com quelcom més complexe i global que el que avui entenem com a Societat del Coneixement, ho veia com una autèntica xarxa viva, de perfecta i plena comunió -comunicació integral- entre tots els humans, una evolució constant cap a la Globalització planetària, alhora que cap al màxim respecte per la Personalització -diversitat de cada persona. Clar que el seu escenari el situava molt més enllà de 50 anys. Segur que si visqués avui es sentiria confortat amb l'idea de no haver-se equivocat.

Fa uns quants anys més -1937- Antonine de Saint-Exúpery -l'autor d'un dels llibres més llegits de tota la historia: "El petit príncep"- escrivia "Terra dels Homes", un impressionant alegat sobre la fràgil bellesa del planeta on vivim, i sobre els seus habitants: els humans. Potser ens costarà, una mica més, veure'n la connexió amb allò que avui anomenem Internet, però, crec que val la pena, per un moment, imaginar-vos que volem, amb ell, en una nit fosca "en que només guspirejaven, com estels, els llums escadussers escampats per la plana", i sentim l'aire fred de la Pampa argentina una nit d'hivern, quan cadascuna d'aquelles llums, "en aquell oceà de tenebres, esdevenien el miracle d'una consciència."

Saint-Exúpery, sent la poesia, el misteri de cada llum, de cada llar, en una nit freda, tot sol, i conclou el principi d'aquesta bella obra amb aquestes paraules: "Cal que tractem d'unir-nos. Cal que intentem de comunicar amb alguns d'aquests focs que cremen, de tant en tan, sobre els camps." En el fons Saint-Exúpery intenta infondre'ns la força de l'esperit, de les conviccions, del sentiment de solidaritat. Ens ve a dir, que per molt imposants que siguin els mitjans i les accions -si ara visqués podria referir-se a Internet com llavors ho feia amb l'aviació- si no hi ha un sentiment d'humanitat que les impulsin són esterils, són un pou sense aigua. Al final del llibre quan ara us cito, diu: "El que em turmenta no és aquesta misèria, en la qual, al capdavall, un s'instal·la tan bé com en la mandra. (...) No són les sopes gratuïtes les que posen remei a allò que em turmenta. El que em turmenta no són ni aquests buits, ni aquests bonys, ni aquesta lletjor. És una mica, en cadascun dels homes, Mozart assassinat! Només l'Esperit, si bufa sobre l'argila, pot crear l'home."

Aquesta és la línia de debat que us proposo en aquest fòrum: QUE EM DE FER, I COM, AMB QUINS VALORS, PERQUÈ INTERNET SIGUI UNA EINA AL SERVEI DE L'HUMANISME...i no al revés, com tenim el risc d'esdevenir, enganxats en una teranyina sense esperit....amb Mozart de nou assassinat. Digueu-me que en penseu, també us proposo que traslladem en aquest fòrum exemples de "webs" que com la que ara utilitzo, tenen una finalitat i un sentit en pro d'un sol món, més humà.