La accessibilitat en els transports públics de Barcelona.(I part)

La primera tarda genuïnament estiuenca em va sorprendre parlant amb María José Vázquez i Benito Durán a un bar de la molt barcelonesa Gran Via a pocs metres de la seu de la Federació ECOM, a la qual, paradóxicament no podien accedir degut a una avaria de l'ascensor. María José Vázquez és responsable laboral de la Federació ECOM i representant de les persones amb disminució física davant l'Institut Municipal de Disminuïts. Benito Durán és President de la Comissió de Transport de l'Institut Municipal de Disminuïts . En aquesta primera entrega ens cenyirem exclusivament als problemes que és troben els disminuïts en els transports públics de la ciutat de Barcelona. Problemes força comuns a la resta de les ciutats de l'Estat Espanyol.

P. Parlant de manca d'accessibilitat en els transports públics ¿ quina empresa seria la primera en un ranking virtual de inaccessibilitat?

Benito Durán: RENFE és sense lloc a dubtes la campiona. La manca d'accessibilitat en les estacions, en el material mòbil, en quasi totes les instal·lacions fixes de RENFE...
Hi ha estacions que no és pot encreuar de una andana a l'altre i la manca d'una adequada senyalització completen un panorama bastant depriment. Quan parlo de accessibilitat estic parlant de la manca d'accessibilitat per a disminuïts físics, sords i cecs...

P.¿Les administracions és fan les sordes?

Benito Durán: S'han plantejat propostes, però com passen pel factor econòmic no arriben al seu fi. Per exemple, RENFE té un pla per a adaptar les estacions però no saben a quina alçada deuen posar les andanes perquè tenen un material mòbil amb uns vagons que tenen una entrada a 60 cm. Un altre a 80 i un altre a 110, per dir-te alguna cosa, no són xifres vàlides, i clar, llavors ¿ a quina alçada col·loquen les andanes? si les fem accessibles a un determinat material mòbil no ho són per a altres.

P. Solucions...

Benito Durán: Com a pas intermedi una solució seria inserir a cada comboi un vagó que estigues a la mateixa alçada de les andanes, encara que no m'agrada aquesta solució perquè jo busco solucions universals, és a dir, tot el tren deuria estar adaptat...Hi ha alguns exemples a altres ciutats europees, per exemple a Berlín el metro, que és suburbà, és adaptat perquè l'andana estigui just a la alçada dels vagons, com a el metro de Barcelona.

P. Continuem amb el Ranking.

Benito Durán: El següent és el Metro. Doncs es dona la casualitat que hi ha ciutadans en aquest país que durant molts anys al Impost dels Bens Immobles estan pagant una quota per a finançar el Metro. Un número d'aquests ciutadans que estan finançant el Metro no han pogut mai accedir e ell. Això és una injustícia social brutal. Tenim una línia de Metro adaptada, la 2, però això no serveix de molt mentre tota la xarxa no sigui accessible en la seva totalitat, doncs pots entrar a una estació però després no pots sortir per altra... per tant és una xarxa que, fins que no estigui completament adaptada no serveix.

Maria José Vázquez: Per una altra banda ens sembla preocupant quan es renovella una estació no es conta amb l'accessibilitat per a col·lectius com els disminuïts. Per exemple: l'estació de Badal que ha estat renovellada fa tres mesos no ha contemplat la accessibilitat i alhora en els propers pressupostos tindran que contemplar-la... retardant el seu us i encarint la inversió.

P. ¿I els autobusos?

Benito Durán: En quan als autobusos hi ha que distingir entre els autobusos urbans i els interurbans. En quan a els urbans, s'ha demostrat que són possibles els autobusos accessibles. Encara passa que també és un problema d'inversió: a la ciutat de Barcelona tenim un 50% de la flota adaptada. Amb una xarxa de parades que no totes ho estan. Aquest 50% de vehicles estan distribuïts en línies que són parcialment adaptades, això vol dir que els temps d'espera es fan eterns, impracticables. Això amb altres deficiències a les parades per a embarcar i desembarcar malbaraten l'accessibilitat. A això hem d'afegir els problemes que tenen els cecs, ja que per a ells no estan adaptats ni el bitllet: un cec entra a un autobús i no sap a on col·locar el bitllet per a cancel·lar-lo, no té informació a les parades sobre els autobusos que venen, no troba identificació de a on és ubicada la parada...

María José Vázquez : Als autobusos interurbans passa que no es compleixen normatives aprovades pel Parlament, hi ha una pressió de part de les companyies explotadores per no comprar vehicles accessibles, el que tècnicament és possible.
Nosaltres estem intentant que quan surti una concessió es tingui que complir les normes de accessibilitat.

En la pròxima entrega continuarem amb aquesta xerrada, especialment abordarem el que estan fent entitats com ECOM i l'Institut Municipal de Disminuïts per a aconseguir una ciutat que compti amb un transport públic digne, més humà i accessible.

Ernesto Bravo C.