Drets iguals i reals per a tots/es, ara!

"Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo."
Gabriel García Márquez

A l'era planetària de la globalització sembla que tot sigui possible, ara mateix! podem connectar online amb un amic que ha anat a viure a Calcuta, estudiar a una Universitat britànica....sense sortir de casa, o comprar una illa a cop click de targeta de crèdit. Tot això, en principi, és magnífic. Però podem oblidar que la vida té, o hauria de tenir, un sentit, que no es tracta només de tenir, o de fer, sinó, com ens recordava Erich FROMM, sobre tot cal ser, cal viure amb sentit. Podem oblidar que hi ha molta gent que pateix situacions d'injustícia i discriminació, que, en ple segle XXI, no són lliures ni, per tant, iguals a molts altres humans.

Per això, en aquest primer editorial volem deixar ben clar quina és la nostra raó de ser. Contribuir activament en la consecució d'uns drets iguals i efectius, reals, per a tots/es les persones. Això és el que ens mou a escriure aquestes línies i a oferir un nou espai d'informació i opinió: actualitat Via Social.

La lluita per la igualtat i per la llibertat ha omplert d'il·lusions i d'afanys molts i moltes consemblants nostres, durant segles i segles, PLATÓ, OVIDI, EPICTET, LEONARDO, VOLTAIRE, MONTESQUIEU, MARX, GHANDI, i molta, moltíssima altra gent, coneguda o anònima, ha deixat la seva petjada inesborrable en aquest llarg camí incomplet.

Avui podem mirar enrere i contemplar les conquestes més pregones del progrés humà. Des de la creació de la primera democràcia atenenca fins a la derrota -malauradament parcial- de la barbàrie que comporta tot tipus de feixisme i dictadura, el camí és ple de fites que ens fan sentir aquest impuls de la humanitat cap a un món millor. Es tracta, però, d'una obra de titans, com la de SÍSIF, que pujava la pedra dalt del cim i quan rodolava avall havia de tornar-la a pujar, tornar a començar.

Al món d'avui, hi ha molts cims de llibertat per a conquerir, moltes injustícies que hem de combatre. Només cal pensar en Bòsnia, Kosovo, Rüanda, Moçambic, Sudan, Indonèsia, Txetxènia i tants altres llocs on la gent ha patit i pateix el genocidi, la fam, l'esclavitud, la manca d'oportunitats per a viure feliços i en pau!

I aquestes realitats d'injustícia i discriminació no es produeixen només al que anomenem Tercer Món -on la gravetat de moltes situacions fa que hàgim de sentir-nos avergonyits si no fem res!- sinó que també succeeixen al nostre entorn més immediat: Europa, Espanya, Catalunya. L'oblit que pateixen moltes de les nostres persones grans, -deixades de banda quan ens han donat tot el que avui tenim!-, les barreres i discriminacions que encara pateixen cada dia les persones amb discapacitats, l'apropiació d'una violència domèstica que no acaba, el racisme quotidià, la manca d'oportunitats per a la gent jove, les febleses d'uns drets socials que encara no permeten garantir una plena igualtat, una llibertat real de vida.

Ara, quan a Europa s'inicia el procés per a conquerir una Constitució que esdevingui la Constitució de la plenitud de drets i llibertats per a tots/es , cal que ens preparem per a reclamar uns mínims als quals, de cap manera, podem renunciar:

- El dret als mínims vitals: concretat en el dret universal a una renda mínima per a poder viure dignament i desenvolupar-se en la nostra societat. Això vol dir que ningú pateixi situacions de pobresa extrema, indigència o exclusió social.

- El dret a la plena autonomia personal: mitjançant una prestació universal que compensi les eventuals dependències que puguem patir, aquelles que ens impedeixen realitzar, per nosaltres mateixos, les activitats més bàsiques de la vida diària. Cap persona per causa d'una discapacitat, malaltia o trastorn, ha de trobar-se en inferioritat de condicions per a viure en una societat igual i justa.

- El dret a existir sense discriminacions. Ningú, per raó de raça, edat, procedència o qualsevol altra característica personal, pot patir cap tipus de discriminació. I això cal fer-ho efectiu mitjançant les mesures legislatives i institucionals necessàries.

Tot això, sense fer cap pas enrere en els drets ja conquerits: cap a una educació gratuïta, cap a una sanitat pública, cap a les llibertats i drets fonamentals ja establerts.

Potser d'ací uns dies caldrà recordar, des d'aquest editorial, que és inadmissible un pas enrere en els drets de què avui disposen els immigrants. Recular en els drets és, sempre, fer un pas cap a la barbàrie i la ignomínia...I és, a més, una falta de valor i de coherència evidents si el que es rectifica es allò mateix que es va promoure i aprovar.

Ara mateix, cal plantejar que, a l'època de las transaccions multibilionàries per part de les companyies de telecomunicacions -fins fa poc públiques i estatals-...hi ha suficients recursos públics per a crear i garantir les prestacions d'autonomia personal -dependència-, de renda mínima, i per a millorar les prestacions socials i les pensions més baixes.

Si volem una societat més justa, on tots/es disposem d'uns drets iguals i reals, podem fer-la realitat. Només cal que estiguem disposats a lluitar per a aconseguir-ho....i, si més no, que "pensem, de debò, tot allò que diguem"...i ho portem a la pràctica!

Víctor Bayarri i Catalán