PRESTACIÓ DE DEPENDÈNCIA, DRET UNIVERSAL

Cada vegada són més les persones que per envelliment, discapacitat o malaltia, pateixen una total dependència del suport d'altres -principalment la família- per a poder realitzar les activitats més elementals de la vida diària: llevar-se, vestir-se, anar a comprar, alimentar-se, sortir,...i tot allò que a la majoria ens ha semblat ben fàcil fins que un bon dia patim una malaltia o un accident i ens adonem de com necessitem dels demés!

Només cal posar com exemple el fet que avui a Catalunya -i per extensió a Espanya i a Europa- hi ha el triple de persones majors de 85 anys que fa 20 anys!

Ja no n'hi ha prou, doncs, amb el dret a una sanitat pública, ni tampoc amb les pensions de jubilació o invalidesa, molt menys amb les minses pensions no contributives. Quan ens trobem davant d'una dependència cal molt més! Calen persones, professionals, familiars i voluntaris, i serveis -socials i socio-sanitaris- que responguin i reforcin en aquella persona que pateix una extrema fragilitat. Cal, per dignitat i per principis, que la persona rebi aquestes prestacions com un dret -igual a tots- i no com a quelcom nascut de la caritat o la natural solidaritat d'amics i familiars.

Els serveis socials i socio-sanitaris -l'atenció domiciliària, els centres de dia, les residències, etc.- han significat un important avenç. Tanmateix insuficient i només parcial. Ara ens cal, com ja existeix a altres països europeus -Alemanya com exemple- i com es preveu a la futura "Constitució Europea" -Carta dels Drets dels Europeus- una prestació de dependència com a dret universal!

Ens cal una nova prestació econòmica -sufragada per la Seguretat Social o, millor encara, pels pressupostos generals de l'estat- que garanteixi una quantitat suficient, segons el grau de dependència, per a garantir l'obtenció dels serveis socials o socio-sanitaris que són necessaris en cada cas -a Alemanya, per exemple, hi ha tres nivells de prestació.

Crear-la no és una qüestió de diners -el cost és 10 vegades inferior a qualsevol compra multibilionària d'una empresa d'Internet!- sinó de sensibilització i mobilització social, i de voluntat política. Si sabem fer-ho, no tant sols farem justícia i respectarem la dignitat dels nostres conciutadans i conciutadanes que pateixen aquestes situacions, sinó que contribuirem a expansionar un sector emergent de l'economia -l'espai socio-sanitari- amb tot el que pot comportar de desenvolupament i creació de llocs de treball.

Així, us proposo, a les persones afectades, als seus líders i representants, als familiars, als voluntaris, als professionals, als empresaris i als responsables d'aquest sector, i qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en participar en aquest tema, que opineu i aporteu les vostres propostes.

Si aquest debat agafa empenta, després ens podem plantejar fer-ne una bona campanya ciutadana per a demanar als responsables polítics que estudiïn i aprovin una prestació com la que proposem.

Ep! També són benvingudes les crítiques en aquesta primera intervenció!

Víctor Bayarri, 17 de juny del 2000